Sect. Atocion Otth

Sect. Atocion Otth

Plantes anuals, amb pèls, glandulífers o no. Flors hermafrodites, en dicasis. Calze amb 10 nervis, generalment anastomosats. Estils 3. Carpòfor glabre o pubescent. Grana reniformes, reticulades, de cares generalment còncaves.

Silene rubella L. subsp. segetalis

Silene rubella L., Sp. Pl.: 419. 1753
subsp. segetalis (Dufour) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 94. 1878

=Silene segetalis Dufour, in Bull. Soc. Bot. France 7: 241. 1860 [basiònim]

N.v.: Silene vermellenca

Planta anual de la família de les cariofil·làcies, erecta, ramificada, amb pèls aplicats a la tija i a altres òrgans, glandulars (escassos) a la inflorescència, pot arribar als 60 cm. Fulles oposades, de fins a 1,6 x 0,5 cm, lanceolades o espatulades, amb els marges ondulats, amb tonalitats roges com gran part de la planta, amb 1 nervi central molt aparent. Inflorescència en dicasi; bràctees més curtes que els pedicels; pedicels de fins a 4 cm; calze de 9-12 mm, atenuat a la base, amb 10 nervis poc o gens anastomosats; pètals més llargs que el calze, limbe escotat tirant a bífid, de 3-6 mm; lígules coral·lines bipartides; carpòfor tomentós. Fruit en càpsula de fins 8-9 mm inclusa dins del calze, ovoide; granes reniformes d'1 x 0,8 mm, reticulades, de cares còncaves i dors canalicular, de color marró clar.

Habita els herbassars ruderals a la vora o interior dels sembrats (Secalietalia, Diplotaxion). Alta Ribera d'Ebre, Catalonia, és rara i poc abundant, encara que la trobem a gran part de la comarca. Esmentada de Móra per Dufour, l'autor que la va descriure amb la categoria d'espècie, Silene segetalis [segetalis = dels camps]. És planta de distribució mediterrània, la subespècie Ibèrica.